En el silenci de la nit

En la intimitat de la nit,

quan els llençols m'acullen,
em despullo de prejudicis
i et fas present.
No hi ha temps ni distància,
ni joventut ni vellesa.
Només desig desbocat
per fí alliberat.

No espero futur ni projecte.
Tan sols un instant al teu costat
per evocar en ell tant somnis guardats.

Sovint imagino què deus sentir o desitjar...

Si algun cop he estat protagonista 
d'inconfessables pensaments.
El cap em diu que no
i el cor que tot és possible.

Fer-t'ho saber podria malmetre l'estimació que ens tenim

així que  et continuaré imaginant
 en el silenci de la nit
i tu seguiràs ignorant
el que brolla del meu pit.

T'honoro

Xiscla, 
gemega,
prenen foc ses entranyes.
Ferotges llengües
s'enlairen pel gris firmament.
Futur plè de cendres
 condemnant al patiment.

La natura plora però tu la sents.
No t'he vist però et reconec.
Sé qui ets.

T'Honoro, esperit compassiu,
ànima valenta
que vetlles tot ésser viu.
Admiro els braços 
que tantes vides han sostingut.


No et cal espasa
per a  ser un gran guerrer.
L'anonimat t'acompanya
i saps què has de fer. 
No busques honors, 
ni reconeixements.
Tan sols una mirada 
que ho digui tot sense dir res.

Exemple de generositat 
posada al servei dels altres.
i jo des d'aquí 
només et puc donar les gràcies.

Hi ha alguna cosa...

Hi ha alguna cosa que tot ho mou.

Que et porta a racons inòspits 

desconeixent la teva por.

Quan, possiblement, l'únic que desitja és que visquis l'instant.

L'assaboregis, et sorprenguis i gaudeixis com un infant.

Inútil

Que n'és de potent l'orgull 

quan han fet diana en la teva innocència.

Que n'és de potent l'Ego

quan creia que mai el podrien ferir.

Però que inútil alimentar-los! 

Deixes de controlar la teva vida 

per convertir-te en un cavall desbocat.

Aleshores la vida ja no és teva.

Les adversitats s'apoderen d'ella 

i balles les seves cançons 

sens sentit ni nord.

Saps? No podem dirigir els actes dels altres,

No és a les nostres mans...

Però sí agafar les regnes del nostre destí

per centrar-nos en allò que volem ser.

Què he après?

Temps  d'espera,

de projectes,  d'il·lusions.

D'esperança feta realitat.

De creure,  per fi, que era el meu moment.

I ara què?

Què queda?

El record s'esmuny com si un somni hagués  estat

però  les empremptes a l'ànima  s'han  quedat.