Ningú

Avui,la pluja ha mort 
          sobre els bruts braços de la terra 
                    i no he sentit ningú que l'ha plorés.

No sóc res

Tinc el cap com un timbal.
A la meva edat ja no "tot s'hi val".

Apaga't sol per un instant.
Agradeixes mos ulls sense pietat.
Espera't que em refaci d'aquest mal.
Imploro foscor i tranquilitat.

No sóc persona.
No sóc res.
Si abans no trobo un ibuprofè.

Busco i regiro per cada calaix.
Píndola meravellosa, on coi seràs?
No siguis perversa 
i deixa't  trobar.
Apiada't de mi.
Fes-me aquest regal.

On ets?

 I  espero amb deler 
que els meus dits s'escorrin en la puresa del blanc paper
i que l'acte esdevingui quelcom catàrtic.

Paràlisi,
quietud,
silenci.

Ja no tinc res a sentir?
Ja res tinc a dir?


Musa divina dels meus somnis
obre'm els ulls i acompanya el meu cor.

On ets?
Orfa de tu em sento,
ploro la teva absència.

Paraules engarjolades,
emocions  soterrades.

Allibera aquest desig contingut,
regala'm el plaer d'escriure
i rebre, per un instant, l'espurna divina.

Poema d'escola

Quin gran regal els pares van rebre

quan al seixanta-quatre  tu vas aparèixer.

Oncles, avis

cosins i germans,

tots ells també gaudiren

de tan preciat infant.

Si algú encara no sap 

què és "tenir una bona amiga"

que em preguntin a mi

doncs sort en tinc 

de tenir-te en la meva vida.

No saps com i quant t'estimo Lluïsa

disfrutant de la teva companyia

amb confidencies, rialles

bogeries i poesia.

En un dia com avui

molta felicitat et desitjo

i guardadeta et tinc al cor

per si en algun moment et necessito.

Octubre 2014