dimarts, 29 d’abril del 2014

Pensaments




Què vol dir créixer?
Passar d'infant a adult
mentre els anys et fan canviar de sabates?
Sentir pel matí
que avui ets menys àgil que ahir?
Passem de jugar amb nines
per a  jugar amb els comptes per arribar a final de més...
mentre vivim ofuscats
en la tempesta de les preocupacions
del com, perquè i cap on anem.
Què sent un vell abans de morir 
quan la mort li anuncia que aprop està la seva fí?
Deu rememorar instants de felicitat?
O es perd en els moments de dolor o soledat?
Hi ha qui marxa en pau i reconciliació,
d'altres amb rabia o rencor.
Quina és la mort que volem?
A temps estem de demanar perdó als qui estimem.
El "traspàs"  no sempre avisa
així que millor estar preparat.
Viure l'instant i gaudir
el regal de la vida que se'ns ha donat.

diumenge, 20 d’abril del 2014

Temptació




Temptació és el que sento quan t'imagino.
El cos se m'omple de desig
i no em resisteixo.

Com deu ser deixar-se estimar per tú?
Ser entre els teus braços,
entre els teus llavis...
Cos amb cos i deixar-se portar...

Arraconar la ment,
el dubte,
la por
i transportar-me al món dels sentits.
I besar-te,
acaronar-te,
tastar-te,
mossegar-te
i omplir-me de tú fins a vessar...
Sentir-me lliure per a satisfer aquesta ànsia...

Temptació és el que sento
però només amb aquest  desig em quedo...

Que bonic seria



Que bonic seria...
Podria ser,
podria passar,
podria deixar-se anar...
Sentir...
Desfer-se de prejudicis engarjoladors,
repressors.
Podria?
Potser sí...
Potser no...
Potser podria ser!
i ell?
Mira de reüll la seva ànima buscant complicitat.
El reconeix.
La reconeix?
La recorda?
Qui sap!
Agoserada i avergonyida
intenta detectar algun signe, alguna pista..
Que bonic seria tastar els seus llavis...
Humits...
Calents...
Només un instant.
Només un...
Potser el despertaria i recordaria.
Per després deixar-lo partir
 a la recerca del seu camí.
El temps els separa.
Massa temps.
Tan lluny...
Tan a prop...
Només un instant,
només un...
que bonic seria...

dimecres, 9 d’abril del 2014

Nineta


 Vet a aqui que una vegada
cap a l'any  seixanta-quatre
una nineta va néixer
per alegrar a tota la contrada.
Tan el pare com la mare
ben il.lusionats estaven
per fi arribava la nena 
que tant esperaven.

En plena primavera
 d'entre les flors va surgir
i al mes d'abril va dir: ja sóc aquí !
Té una rialla que a tots enamora
sinó que li preguntin al Rioja.

Van passant els anys 
i la flor és ben fresca
doncs ella es sap cuidar
encara que anem de gresca.

El seu aroma a tots arriba
deixant un rastre
de rosa, lliri o margarida.

Si tot i així encara no saps de qui parlo
fes-t'ho mirar que no sóc de les que enganyo.
vinga va, et donaré una pista.
Ja veig que vas perdut o no tens vista.
trenta anys fa que ens estimem
a la historia de cadascuna 
un bon capítol ens dediquem.
Tan a les verdes com a les madures
sempre hem estat.
ara ja saps que és de la Clara de qui t'he  parlat?

diumenge, 6 d’abril del 2014

Gotes d'aigua





Gotes d’aigua que cada matí regalimen pel meu cos
i totes elles porten el teu nom.
Exploren racons secrets,
desitjos satisfets.
A voltes prenen força i intensitat
a voltes suavitat i tendresa.
Recorren la meva pell
com agosarades aventureres
prenent vida per sí mateixes.
I em deixo...
i em transporto...
M’abandono…

Gotes d’aigua m’acaronen
i el passat ja no està absent.
Sabent que en un futur proper
tú en elles et faràs present.