Dança

Al meu cap hi ha una dança

d'aquelles que es fan i es desfan!

Juguen mots, juguen paraules.

energia d'un infant!

Totes elles prenen força,

senten  música sens parar.

Amb el desig  que en un instant

surti un vers,

un poema,

i de sobte es facin grans.

Son entremaliades, 

divertides,

juguen a "cuit i  amagar".

Entro al joc que m'encomanen.

Només em cal  esperar.

Plenitud

Avui pensava mentres ballava...: 
sóc ja una dona "gran"?
D'aquelles que tots els dies li passen igual...
que la monotonia l'impregna
i simplement espera que la vida li passi volant?

Decididament no.
Ben poc em cal per a sentir-me viva
com l'adolescent que recordo haver estat.
Quan sento  certa música el cos es mou sol!
Aparco la ment i em deixo fluir 
i  em moc...
 sens controlar com!

Aquests petits instants de plenitud
son els que em certesa em diuen que la vellesa de la vida no son els anys
sino com ets capaç de sentir-los,
 de viure'ls, 
de vibrar-los!
Per més efímers que semblin en un primer instant.

Sí, sóc jove per sempre més.
Encara  que el pas del temps
 es coli entre la meva pell. 

Perquè l'ànima és atemporal...
 i això és l'únic que vull  tenir present.
Només això és el  que val.

Joc

Recorro el teu cos
amb dits portadors de desig. 

Sovint me'ls llepo
per a que sentis en la teva pell
la tebior del meu alè.
M'aturo en cada racó
que m'inspiri divertits jocs agosarats.
Mentre els nostres cors 

s'acceleren... i acceleren...

més i més a cada instant.

Contra natura

El cor em diu que haig de trencar amb tot.
Oblidar el passat...
Tancar aquesta pesada porta que no em deixa avançar.
Anar contra natura
i arrencar-me de les entranyes el que un dia va ser goig.
Ja he pagat prou de ves a saber què!

Afrontar el futur amb les mans nues,
alleugerir l'equipatge,
obrir el cor
i confiar...
Fe i esperança haig de trobar
encara que sigui en un petit racó del meu Ser.
Però com costa amic...
amor...
amant...

Em reconforta que sé que estàs amb mi, 
ets amb mi,
vius per a mi...
Però a voltes, 
com costa amic...
amant...
amor...

Dia gris

Avui el desànim m'ha despertat

El cos em pesava...

Al llit m'hagués quedat.

Dia gris  arreu, 

fora i dins meu.

A voltes l'entorn et supera.

No veus llum.

Et desesperes...

T'aferres en el sentir de que res és etern,

que tot passa,

que demà serà diferent.

I respires, profund...

Amb el desig que aquest acte

et retorni l'equilibri,

l'emoció  de viure

i el sol als ulls.

Avui visc el desànim

i m'ho permeto,

em disculpo,

m'accepto.

Sabent però que demà serà un altra dia.

I tornaré a respirar...

molt i molt profund

i m'aferraré a l'esperit de lluita que sempre he tingut.

Demà el sol sortirà

i veuré amb altres ulls aquest desànim que m'ha vingut.