Es poden tenir
sentiments alhora tant antagònics?
Alegra i trista,
plena i buida,
acompanyada i
sola,
animada i
desolada.
Saber que li has
pogut dir moltes coses però que te n’has deixat tantes!
Temps
d’acceptació;
de l’absència,
de la tristesa,
del dolor,
de l’enyorança,
del silenci.
Temps de gratitud
per les
ensenyances,
pels consells,
per la companyia,
per l’entrega,
per l’Amor.
Temps de perdó
de perdonar
de ser perdonats
de perdonar-nos.
I sentir que tot
ha estat com havia de ser.
Res és fortuït.
Res és casual.
Res és inútil.
Aquí no hi juga
l’atzar.
Tot està pactat.
Només cal
acceptar-ho.
Aprendre i
créixer.
Ser millors del
que érem ahir.
Més compassius
més conciliadors
més amorosos.
Tot el que ens
envolta és il·lusori.
Només l’essència
del Ser és permanent i real.
I quan obres els ulls i te n'adones,
després d’un
llarg i dur camí,
desapareix la
tristesa,
la buidor,
la solitud,
la desolació,
l’enyorança,
el silenci...
i simplement
somrius.
