divendres, 31 de gener del 2014

AMOR INCONDICIONAL

Mot desgastat.

Paraula de moda.

Que n'és de fàcil pronunciar-la

en cercles "new age" en els que he estat.

I quan grates una mica

sents que és una farça tot plegat.


Els pares se n'omplen la boca

al parlar del seu fill.

Però realment l'accepten

quan ja és gran i vol decidir?

Actitud difícil a assolir

Però si ni tan sols sabem què vol dir!


Amor incondicional 

és aquell que et deixa Ser.

Que no retreu, ni jutja

I tot i així sap que et té.

Valora i estima la diferència.

Gaudeix amb tú el teu creixement.

Respecte l'espai que a tots ens cal

i permet que floreixi la teva veritat.

Hi ha qui li surt de natural

però la majoria ens ho hem de treballar.



Poder dir que l'has viscut

que el vius

i que el viuràs,

és un gran tresor

que cal cuidar.


És l'únic que t'enduràs...

RESIGNACIÓ



Què ens passa?
On ha quedat l'esperit de lluita
D'inconformitat davant l'opressor?
El ferm desig de canvi, 
per deixar de viure amb por?
Que fàcil és clicar un "i like"
Quan publiquen una injusticia....
I tot seguit ja ho hem oblidat
pensant: a mi no em passarà!

Confessem-ho, estem adormits,
ens han pres l'esperança
i tots vivim atemorits.

Com et va? Com estàs?
Anar fent...no em puc queixar!
Podria ser pitjor....
Qui dia passa any empeny!

Quina capacitat tenim els humans
 d'acceptar resignats 
l'absència d'allò
que per naturalesa ens hauria de ser donat.

TODO O NADA


Si en tu TODO no vives NADA

e ignorándolo eres feliz,
no busques.

Morirás estúpidamente tranquilo
sin saber que en la NADA está el TODO.

Solitud



Què és la solitud?



Ens han fet creure 

que la solitud neix de l'absència 
dels altres...

D'una familia

D'una amistat

D'un amor...


Però el cert és que aquest sentiment 

surgeix de l'absència d'un mateix.

Del no Estar en Tú...


Quan ja has perdut la consciència del que Ets.

Quan ja no recordes 

l'essència còsmica de la teva naturalesa...

I vius sense viure en tú, 

en una permanent desconexió.




Ets en l'oblid.


Trist és que ni te n'adones. 

Tot passa en un llarg i fosc somni.


Quan despertaràs?

Quan sentiràs que mai has estat sol?


Tota una vida cercant i no havies d'anar enlloc!

Simplement 


RESPIRAR PROFUNDAMENT

ESTAR EN PRESENCIA 

I SENTIR EL QUE SEMPRE HAS ESTAT:


Una espurna divina connectada amb el Tot.

HI CONFIO


És aviat,
tot just comença el dia...
A trenc d’alba ja s’intueix la seva presència.


Allò que abans era foscor inicia una meravellosa transformació.
Els tímids i primerencs rajos s’enfronten a antigues turmentes,
diluint la soledat d’una llarga nit.


Deixo que la seva llum, lentament, penetri cada cèl·lula del meu cos. 


No tinc pressa...


Perquè?


L’Univers em parla a cau d’orella.
Xiuxiueja amb veu dolça: “confia”.


Em deixo anar?
Em cremarà?


“Confia i viu “


Em deixo portar pel corrent de la il·lusió i no em penso enfonsar.


El meu vaixell és prou ferm?


“Confia”


M’escalfa...


Hi confio...


Em deixo anar, em deixo portar...


I si algun dia arriba la nit, buscaré la seva llum en les estrelles.
Testimonis silencioses de la seva existència, de la seva presència.
I donaré les gràcies ...


ETS EL MEU SOL

NI LLUNA NI SOL




Dia gris

Cel plujós

Temps de recolliment,

de llar de foc i manteta.

De copeta de vi i catifa de borrego.

Silenci...

Complicitat...

Espurnes...

Gotes que regalimen

 com si de llàgrimes es tractessin.

Però no pas de tristesa ...

Quan Ets i Estas en bona companyia

no cal lluna, no cal sol.

ARREU




Descobrir-me

quin camí més fascinant!


Dins meu hi ha tot l’UNIVERS


i en ell hi sóc.


Creativitat immensa.


El batec del meu cor dansa al seu ritme


ballo, flueixo, m’entrego...


Bellesa infinita 


expressada a través de l’Amor i la Bondat.

Expansió constant, 


dins , fora. A dalt , a baix.

Arreu.


Fascinant.


Em manca res? No! Ho tinc tot!


Abundància infinita respiro, transpiro.


I accepto agraïda la meravella del Ser.


Comunió absoluta.

G-R-À-C-I-E-S




"Descubrirme,
¡Que camino más fascinante!
Dentro de mi se halla todo el UNIVERSO
y en Él estoy.
Creatividad inmensa.

El latido de mi corazón danza a su ritmo
bailo, fluyo, me entrego...
Belleza infinita expresada a través del Amor y la Bondad.

Expansión constante, dentro, fuera, arriba, abajo...
En todo lugar.
Fascinante.

¿Me falta algo? No! Todo lo tengo!

Abundancia infinita, respiro, transpiro.

Y acepto agradecida la maravilla del Ser.

Comunión absoluta.

G-R-A-C-I-A-S"

BIG BANG




Así fue

Así es

Así será

13.500 millones de años y muchos más.

Chispa de mi chispa.

Todo de mi Todo.

Alma de mi Alma.

Vida de mis Vidas. 

Y aquí estamos....

Bienvenida memoria.

Reencontrarme en tus ojos

 al tiempo que reconozco los tuyos...

Bendito Ginko Biloba!

CUANDO TE VAYA BIEN



Cuando te vaya bien


sabrás lo que es VIVIR.


Cuando te vaya bien

sabrás lo que es SENTIR

Cuando te vaya bien


sabrás lo que es ser FELIZ.



(Aunque aquí las neveras no se cierren solas como

 en América.)

JA EN TÉ PROU


Esguard perdut
Cos desgastat i adolorit que no respon.
Vellesa punyent.
Cansament tràgic que no cesa.
Complicitat silenciosa que consola...

Ja no diu res
Ja no té res a dir
Ja no hi ha esforç,
Ja en té prou.

Vol descansar en els dolços braços de la mort.
I qui ho pot impedir ?
Jo no ho faré.
Jo hi seré quan el seu desig es compleixi.
Quan senti el moment,
vull ser present .

Contemplar com retorna d'allà on va partir
...A la llum acompanyar-la ,per fí.


EL REPTE




Quan creguis que tot està perdut,
Quan sentis que les forces defalleixen
I has tocat fons,
no et donguis per vençut.
Busca i rebusca en tú.
Cerca, esbrina, escorcolla, regira...
Fes dissabte!

No lluitis i accepta amb humilitat el repte.
Quan menys t'ho esperis trobaràs una raó,
per petita que sigui.

Una llumeta interior que et xiuxiuejarà: 
TU POTS, RES ÉS PERMANENT!

NI TAN SOLS LA MORT.

SÓC EL QUE SÓC


No ha estat fàcil . 
No és fàcil.

Ara, en el present, 
en aquest precís instant, 
sóc el producte de doloroses experiències, 
de tortuosos camins, 
de nits i dies de foscor asfixiant 
de profunda solitud
i de llàgrimes sagnants.

Però renegar del passat
seria negar-me en el present.

Sóc el que sóc gràcies a tant dolor!

Quan em vegis amb un somriure, 
quan siguis testimoni de les meves ganes de viure,
de la meva felicitat plena,
Tingues present que res és gratuït.
És el resultat d'una lluita constant,
d'un caure i aixecar-me,
d'un no deixar-me defallir,
d'un "no podran amb mi".
Sóc una lluitadora!
Així és!

( encara que a  alguns els foti...)

PROU PROU


En temps passats tot era contenció.
Ni ella  mateixa se  n'adonava
quan feia l'amor.

Entre gemec i gemec
sovint repetia, prou...prou...prou...
energia engarjolada
que la impedia entregar-se a la passió.

Mes un bon dia ell va aparèixer
I amb tendresa la tractà
devoció és el que sentia
I amb calma va confiar.

Sabia que dins d'ella habitava un ser magestuós.
Pacientment va besar-la...
Acaronar-la...
Desitjar-la...
Estimar-la...
I com flor de Lotus es va desplegar.

Ell  era l'escollit.
Només a ell es podia entregar..

        

ESTÁ ESCRITO




En la ausencia,  te siento.

En la distancia, te tengo.

En el recuerdo, me recreo

y en el silencio, te hablo

pues siempre estás a mi lado.

Todo se está andando!

Sonrío...

Todo está escrito...

Me dejo fluir y confío.

dissabte, 25 de gener del 2014

ATLÀNTIC



Cuando yo vivo el sol
tú sientes la luna.
Cuando la luna siento
tú vives el sol.

Pero eso no es tormento...

pues viviendo mi sol
siento tu luna.
Y tú sintiendo la luna
vives mi sol.


ATLÀNTIC

Quan visc el sol
tu sents la lluna.
Quan la lluna sento
tu vius el sol.

Però no és torment...

doncs visquent en el sol
sento la teva lluna
i tu sentint la lluna
vius en el meu sol.

diumenge, 19 de gener del 2014

TANCANT CICLES




La vida és un obrir i tancar portes.

Obrir per rebre el present 

tancar per despedir el que és vell. 

No és pot fer una si abans no fas l'altra.
Sovint costa,
enyores temps pretèrits
quan recordes petits instants.
Temps de dolor.
De llàgrimes ...

D'integració.
Finalment admets que el passat és passat
i ja no tornarà.
Tanques etapes,
tanques cicles...
Sempre hi haurà algú que es molestarà
Però és el que has de fer
si vols avançar.

Ningú pot viure la teva vida per tú.

així que no li dona dret

a despotricar.

Quan finalment dones el primer pas
un alliberament t'omple el cor
i amb il·lusió l'has de rebre
com si es tractés d'un nou nadó.
Tanca portes
tanca cicles
sentiràs que és el millor.