T'honoro

Xiscla, 
gemega,
prenen foc ses entranyes.
Ferotges llengües
s'enlairen pel gris firmament.
Futur plè de cendres
 condemnant al patiment.

La natura plora però tu la sents.
No t'he vist però et reconec.
Sé qui ets.

T'Honoro, esperit compassiu,
ànima valenta
que vetlles tot ésser viu.
Admiro els braços 
que tantes vides han sostingut.


No et cal espasa
per a  ser un gran guerrer.
L'anonimat t'acompanya
i saps què has de fer. 
No busques honors, 
ni reconeixements.
Tan sols una mirada 
que ho digui tot sense dir res.

Exemple de generositat 
posada al servei dels altres.
i jo des d'aquí 
només et puc donar les gràcies.