HI CONFIO

És aviat,
tot just comença el dia...
A trenc d’alba ja s’intueix la seva presència.

Allò que abans era foscor inicia una meravellosa transformació.
Els tímids i primerencs rajos s’enfronten a antigues turmentes,
diluint la soledat d’una llarga nit.

Deixo que la seva llum, lentament, penetri cada cèl·lula del meu cos. 

No tinc pressa...

Perquè?

L’Univers em parla a cau d’orella.
Xiuxiueja amb veu dolça: “confia”.

Em deixo anar?
Em cremarà?

“Confia i viu “

Em deixo portar pel corrent de la il·lusió i no em penso enfonsar.

El meu vaixell és prou ferm?

“Confia”

M’escalfa...

Hi confio...

Em deixo anar, em deixo portar...

I si algun dia arriba la nit, buscaré la seva llum en les estrelles.
Testimonis silencioses de la seva existència, de la seva presència.
I donaré les gràcies ...

ETS EL MEU SOL