JA EN TÉ PROU

Esguard perdut

Cos desgastat i adolorit que no respon.

Vellesa punyent.

Cansament tràgic que no cesa.

Complicitat silenciosa que consola...

Ja no diu res

Ja no té res a dir

Ja no hi ha esforç,

Ja en té prou.

Vol descansar en els dolços braços de la mort.

I qui ho pot impedir ?

Jo no ho faré.

Jo hi seré quan el seu desig es compleixi.

Quan senti el moment,

vull ser present .

Contemplar com retorna d'allà on va partir

...A la llum acompanyar-la ,per fí.