PROU PROU

En temps passats tot era contenció.

Ni ella  mateixa se  n'adonava

quan feia l'amor.

Entre gemec i gemec

sovint repetia, prou...prou...prou...

energia engarjolada

que la impedia entregar-se a la passió.

Mes un bon dia ell va aparèixer

I amb tendresa la tractà

devoció és el que sentia

I amb calma va confiar.

Sabia que dins d'ella habitava un ser magestuós.

Pacientment va besar-la...

Acaronar-la...

Desitjar-la...

Estimar-la...

I com flor de Lotus es va desplegar.

Ell  era l'escollit.

Només a ell es podia entregar..