La vida és un obrir i tancar portes.
Obrir per rebre el present
tancar per despedir el que és vell.
No és pot fer una si abans no fas l'altra.
Sovint costa,
enyores temps pretèrits
quan recordes petits instants.
Temps de dolor.
De llàgrimes ...
D'integració.
Finalment admets que el passat és passat
i ja no tornarà.
Tanques etapes,
tanques cicles...
Sempre hi haurà algú que es molestarà
Però és el que has de fer
si vols avançar.
Ningú pot viure la teva vida per tú.
així que no li dona dret
a despotricar.
Quan finalment dones el primer pas
un alliberament t'omple el cor
i amb il·lusió l'has de rebre
com si es tractés d'un nou nadó.
Tanca portes
tanca cicles
sentiràs que és el millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada