diumenge, 20 d’abril del 2014

Que bonic seria



Que bonic seria...
Podria ser,
podria passar,
podria deixar-se anar...
Sentir...
Desfer-se de prejudicis engarjoladors,
repressors.
Podria?
Potser sí...
Potser no...
Potser podria ser!
i ell?
Mira de reüll la seva ànima buscant complicitat.
El reconeix.
La reconeix?
La recorda?
Qui sap!
Agoserada i avergonyida
intenta detectar algun signe, alguna pista..
Que bonic seria tastar els seus llavis...
Humits...
Calents...
Només un instant.
Només un...
Potser el despertaria i recordaria.
Per després deixar-lo partir
 a la recerca del seu camí.
El temps els separa.
Massa temps.
Tan lluny...
Tan a prop...
Només un instant,
només un...
que bonic seria...