I espero amb deler
que els meus dits s'escorrin en la puresa del blanc paper
i que l'acte esdevingui quelcom catàrtic.
Paràlisi,
quietud,
silenci.
Ja no tinc res a sentir?
Ja res tinc a dir?
Musa divina dels meus somnis
obre'm els ulls i acompanya el meu cor.
On ets?
Orfa de tu em sento,
ploro la teva absència.
Paraules engarjolades,
emocions soterrades.
Allibera aquest desig contingut,
regala'm el plaer d'escriure
i rebre, per un instant, l'espurna divina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada