divendres, 10 d’octubre del 2014

Res

Ja ni el record queda 
de tot l'Amor que et vaig entregar.

Desdibuixat en el temps,
s'esmuny entre llàgrimes seques.

Ja no queda res,
ja res espero.


2 comentaris:

Unknown ha dit...

El record, sap quan ha de fer mutis,i es desdibuixa i es fon com un "bolado", com es desfà una abraçada...

Bet ha dit...

Sí que ho sap...és qüestió de supervivència.