divendres, 10 d’octubre del 2014

Un raig de llum



Necessitava de la pluja intensa,
dels trons eixordadors,
dels llampecs paralitzants 
per poder esmorteir i ofegar en la tempesta
tant dolor contingut.

Cridar als quatre vents
que ja no podia més...
Que la fortalesa s'esquerdava
mentre implorava un raig de llum.

3 comentaris:

Unknown ha dit...

A la fi la natura sempre ens ajuda...es molt potent...però a voltes es mes potent el clam que la reclama!!
Felicitats pel poema ...Caldrà anar passant pel teu racó.

Bet ha dit...

Gràcies Pau, avui és un dia grisot. Millor que passi aviat...

Bet ha dit...

Sort que, com diu un bon amic, sempre hi ha llum al final del tunel