Supervivència

Durant anys la mala consciència li esmicolà el cor.
El temps en que el va tenir en les entranyes era en l'oblid.
Ni tan sols quan per primer cop veié la llum...
Res.
No recordava res.
Com podia una mare perdre tota imatge d'aquell  bell instant?

A la fí ho entengué.
La manca de memoria no deixava de ser un narcotitzant que atenuava el dolor present.
Feia més suportable l'horror de veure un fill desnaturalitzat que la menyspreava i que l'únic que li desitjava era la  mort.

Qüestió de supervivència.