A voltes penso que tot està perdut
herència de l'àvia que sempre ho veia fotut.
Difícil resulta treure's aquest pes
quan tots plegats estem lligats de mans i peus.
No t'enganyis, il·lusa llibertat.
Els poderosos sempre ens faran creure que tot està a les nostres mans,
quan només som titelles de la seva vanitat.
Moltes coses han de canviar
per arrencar de sotarrel tanta maldat.
Tan se val si són d'esquerres, de dretes
o diguin estar ben centrats.
Tot aquell que té poder
no voldrà perdre tresor tant llaminer.
I mentre tant què podem fer?
Creuar els dits, protegir-nos bé,
o encomanar-nos a un Sant
perquè poca cosa més podem fer.

2 comentaris:
Hay mucho por hacer..
Pues ya me contarás...
Publica un comentari a l'entrada