Plenitud

Avui pensava mentres ballava...: 
sóc ja una dona "gran"?
D'aquelles que tots els dies li passen igual...
que la monotonia l'impregna
i simplement espera que la vida li passi volant?

Decididament no.
Ben poc em cal per a sentir-me viva
com l'adolescent que recordo haver estat.
Quan sento  certa música el cos es mou sol!
Aparco la ment i em deixo fluir 
i  em moc...
 sens controlar com!

Aquests petits instants de plenitud
son els que em certesa em diuen que la vellesa de la vida no son els anys
sino com ets capaç de sentir-los,
 de viure'ls, 
de vibrar-los!
Per més efímers que semblin en un primer instant.

Sí, sóc jove per sempre més.
Encara  que el pas del temps
 es coli entre la meva pell. 

Perquè l'ànima és atemporal...
 i això és l'únic que vull  tenir present.
Només això és el  que val.