Dia assoleiat.
Asseguda a l'autobús observo com els rajos es filtren entre la gent deixant veure un munt de partícules en suspensió.
Enbadalida em quedo i el pensament s'enlaire.
Me les miro i a cadascuna li pregunto :
D'on vens?
On vas?
A qui vas pertànyer?
Restes de pell,
de pèl ...
de somriures,
de llàgrimes,
de vida...
de somriures,
de llàgrimes,
de vida...
de ves a saber qui.
I a saber a qui aniran a parar.
De sobte me n'adono que tots som de tots.
Que jo sóc en tú.
I tú en mí.
D'aquell que odies,
de la qui estimes,
del que tan te fa,
del desconegut,
del pobre,
del ric,
de l'infant,
del vell,
del blanc
o del negre.
2 comentaris:
Sensacional!
Moltes gràcies Pau per visitar el meu blog i per les teves paraules. Mua!
Publica un comentari a l'entrada