Si per un cop escoltés al cor,
sens patir si erro o no,
trencaria amb tot i fugiria amb tú.
Si em deixés portar pels instints més profunds,
pel que em reclama l'ànima amb crits ofegats,
per la follia de que sóc presa,
correria per a cercar la mà que un dia em va acaronar,
la veu que em va encisar,
el Ser que un dia em va estimar.
Quin beuratge em vas fer prendre
que l'entenimen vaig perdre.
Passen els anys...
la pell s'esquerda,
la joventut s'allunya,
però el meu amor encara perdura.
Lluito per a no sentir,
per a no recordar,
per a no reviure indescriptibles instants.
Esperant que es fonguin,
s'esmunyin,
es perdin entre vells records del passat.
I tú,
què faries tú?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada