Fàcil.
Només cal moure el dit:
esquerra... no,
dreta... psi!
Rostres i més rostres desconeguts
llisquen cap una o altra banda
amb una frivolitat que a voltes espanta.
Alegries, penes,
desitjos i frustracions.
Vides engarjolades en una pantalla
cercant somnis i esperances.
"Hola, què tal estàs?
M'agrada el teu perfil.
Un cafè, una copa?"
Cites i més cites
a la búsqueda de l'imaginari,
de l'ideal inexistent.
Decepcions,
mentides,
falses promeses.
La punta de l'iceberg:
solitud.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada