On han quedat els temps d'infantesa
on tot ens sorprenia
i que de qualsevol cosa en fèiem un joc?
No calia saber idiomes per establir amiguets d'altres racons de món.
Ens enteniem i prou.
On és aquella nena
disfressada de bruixa, flamenca
o caputxeta?
Aquella que només sentir una música,
s'enfilava damunt la taula a ballar?
"Tempus fugit"
Les estacions s'escorren d'entre els dits
I ja no recordem quan erem petits.
Però no només és el temps que se'ns escapa.
En aquest partir, l'oblid també l'acompanya.
Ara que una bona noticia us haig de donar:
Certament es pot recordar!
Cerca i busca el teu infant.
Dins del teu cor sempre ha estat.
Només cal que el cridis.
Ho està esperant...
Potser una mica malmès i despentinat
pero amb quatre carentonyes el revifaràs
Crida'l amb tot el teu Amor
i ja em diràs!

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada