I simplement somrius

Es poden tenir sentiments alhora tant antagònics?

Alegra i trista,

plena i buida,

acompanyada i sola,

animada i desolada.

Saber que li has pogut dir moltes coses però que te n’has deixat tantes!

Temps d’acceptació;

de l’absència,

de la tristesa,

del dolor,

de l’enyorança,

del silenci.

Temps de gratitud

per les ensenyances,

pels consells,

per la companyia,

per l’entrega,

per l’Amor.

Temps de perdó

de perdonar

de ser perdonats

de perdonar-nos.

I sentir que tot ha estat com havia de ser.

Res és fortuït.

Res és casual.

Res és inútil.

Aquí no hi juga l’atzar.

Tot està pactat.

Només cal acceptar-ho.

Aprendre i créixer.

Ser millors del que érem ahir.

Més compassius

més conciliadors

més amorosos.

Tot el que ens envolta és il·lusori.

Només l’essència del Ser és permanent i real.

     I quan obres els ulls i te n'adones,

després d’un llarg i dur camí,

desapareix la tristesa,

la buidor,

la solitud,

la desolació,

l’enyorança,

el silenci...

i simplement somrius.