Tinc el cap com un timbal.
A la meva edat ja no "tot s'hi val".
Apaga't sol per un instant.
Agradeixes mos ulls sense pietat.
Espera't que em refaci d'aquest mal.
Imploro foscor i tranquilitat.
No sóc persona.
No sóc res.
Si abans no trobo un ibuprofè.
Busco i regiro per cada calaix.
Píndola meravellosa, on coi seràs?
No siguis perversa
i deixa't trobar.
Apiada't de mi.
Fes-me aquest regal.
2 comentaris:
Ja ja ja quina gràcia que em fa!
Gràcies Rosada, a mi no tanta! jaja
Publica un comentari a l'entrada