Efímeres

Inesperades...

intenses...

efímeres...
Gotes d'aigua que dansen des del cel.
Embadalida les miro.
Em tranquil·litzen,
m'hipnotitzen.
De sobte, el silenci absolut.
Només resta, en la foscor de la nit,
 el so d'algun cotxe  lliscant  sobre el xop asfalt.

Em perdo entre pensaments:
cada una d'elles porta una història, 
un origen,
un passat.
D'on venen...?
On van...?
Imagino com alguna d'elles el teu rostre haurà acaronat.
I tú? Què hauràs fet? L'hauràs besat?
I m'omplo tota jo de melangia 
desitjant, per un instant,
convertir-me en una minúscula gota d'aigua,
per ser protagonista de regal tant preuat.