Estranys

No puc pas dir que t'hagi estimat. 

No pas com s'espera d'una bona amant. 

Aparagueres com a salvador 

de la meva opresora realitat 

i com a nàufraga a tú em vaig aferrar. 

Com a amic et sentia 

més mai la meva ànima et vaig entregar. 

Han passat els anys 

i ja fa temps que els nostres camins es van separar.

 Penso en qui erets 

i com ara tots dos som uns estranys.

 Ni una pinzellada queda de la nostra amistat.

Sovint recordo que el què vam viure 

mai m'ho has perdonat. 

Et juro que ho vaig intentar 

però ara sé, en la distància, 

que el meu cor estava reservat.