dimecres, 3 de desembre del 2014

Dia gris






Avui el desànim m'ha despertat
El cos em pesava...
Al llit m'hagués quedat.
Dia gris  arreu, 
fora i dins meu.
A voltes l'entorn et supera.
No veus llum.
Et desesperes...
T'aferres en el sentir de que res és etern,
que tot passa,
que demà serà diferent.
I respires, profund...
Amb el desig que aquest acte
et retorni l'equilibri,
l'emoció  de viure
i el sol als ulls.

Avui visc el desànim
i m'ho permeto,
em disculpo,
m'accepto.
Sabent però que demà serà un altra dia.
I tornaré a respirar...
molt i molt profund
i m'aferraré a l'esperit de lluita que sempre he tingut.
Demà el sol sortirà
i veuré amb altres ulls aquest desànim que m'ha vingut.



4 comentaris:

Xelo IProu ha dit...

el desànim sovint ens fa oblidar-nos que hi ha vida darrere de la boira

una tendrá abraçada

Bet ha dit...

Gràcies guapa! Sort que sempre surt el sol!

Unknown ha dit...

Si ..i tan que surt el sol, i tu ho saps mes que ningú...i jo ho se...

Bet ha dit...

jaja tú sabes mucho...