Contra natura

El cor em diu que haig de trencar amb tot.
Oblidar el passat...
Tancar aquesta pesada porta que no em deixa avançar.
Anar contra natura
i arrencar-me de les entranyes el que un dia va ser goig.
Ja he pagat prou de ves a saber què!

Afrontar el futur amb les mans nues,
alleugerir l'equipatge,
obrir el cor
i confiar...
Fe i esperança haig de trobar
encara que sigui en un petit racó del meu Ser.
Però com costa amic...
amor...
amant...

Em reconforta que sé que estàs amb mi, 
ets amb mi,
vius per a mi...
Però a voltes, 
com costa amic...
amant...
amor...