dilluns, 3 de febrer del 2014

Aprendí

Contigo aprendí
a sonreírle a la vida,
a tener esperanza incluso en la más profunda oscuridad.

Contigo aprendí
que cada flor, cada árbol, cada ser
forman parte de mí, están en mí.


Lo que es amar sin esperar nada a cambio.
A dar y recibir como el más gran regalo.


A quererme a mi misma
por lo que soy y por lo que pueda llegar a ser.


A reírme a carcajada limpia
sin importarme las miradas inquisitivas.


A cocinar con amor y alegría
y disfrutar incluso una simple tortilla.

A andar por el mundo
con la mirada y el asombro de una niña.

Contigo aprendí
que todo es posible,
que el futuro se puede crear si la actitud ayuda.

Contigo aprendí
que la felicidad está en mí.

 Que siempre estuvo allí…

3 comentaris:

Unknown ha dit...

Anims! Elisabet els teus poemes son els millors de tots!
Segueix endavant que tens molt talent!
Berta Tena

Unknown ha dit...

Anims! Elisabet tents molt de talent segueix amb el blog! No et rendeixis mai!
Berta Tena

Bet ha dit...

Moltes gràcies per les teves paraules Berta! Petonets!