Obro la finestra de bat a bat
i deixo entrar l'aire fresc de la tardor que ja ha arribat.
La nit ompla d'ombres sinuoses el passeig.
L'acompanya la platejada lluna, plena,
imponent i magestuosa.
Aixeco els ulls per a contemplar-la fascinada.
La meva ànima es transporta allà on no existeix ni el temps ni l'espai.
Només tú.
Només nosaltres.
i em deixo anar banyant-me tota jo de la seva llum,
de la teva...
de la nostra...
sentint com cada raig gosa dolçament abraçar el meu cos,
l'acarona,
el consola...
el fa viure.
I juga entre els plecs de la meva pell
despertant emocions noves,
anhelant fer-te aviat protagonista del meu desig.

2 comentaris:
Molt maco i visual Beth!
Gràcies Pau. Venint de tú és tot un honor.
Publica un comentari a l'entrada